miércoles, 26 de septiembre de 2018

Rueda prensa - Moción pleno municipal


CAS/CAT

Comunicado de TancadaLH con motivo de la presentación de la moción en el pleno municipal del martes 25 de septiembre de 2018

Buenas tardes,
Os hemos invitado para que conozcáis nuestro colectivo, postura y reivindicaciones. Y también para daros a conocer la moción que presentamos en el día de hoy en el pleno del Ayuntamiento.

Tancada Migrante de L’Hospitalet somos un colectivo de personas migrantes y de gente solidaria frente al conflicto que deriva de la migración. Formamos parte de una red de Tancadas ubicadas en diferentes municipios, actualmente en: Barcelona, Blanes, Badalona y L’Hospitalet.

En el contexto global actual nos posicionamos claramente por el derecho a la libre circulación de las personas, y por la igualdad de derechos y de oportunidades. Y manifestamos el grave desequilibrio con la libre circulación que sí existe para las mercancías y capitales. Hecho que se agrava desde la implementación de la Ley de Extranjería, que agudiza aún más la diferencia de oportunidades de las personas según su lugar de origen.

A nivel local denunciamos las enormes dificultades que nos encontramos diariamente a en lo burocrático, que nos condenan a una situación de discriminación e invisibilidad administrativa. Una de estas trabas se refleja en la imposibilidad de obtener el padrón en caso de no disponer de domicilio fijo. Sin el padrón no podemos acceder a derechos básicos fundamentales, como obtener la tarjeta sanitaria.
Llevamos tres meses estableciendo encuentros con la Administración. Hasta ahora lo único que hemos conseguido de ésta, es una propuesta de reducción de las tasas del informe de arraigo social y de reagrupación familiar. 
No estamos pidiendo asistencialismo, estamos reclamando los mismos derechos que las personas nacidas en este lugar.

Nosotras, desde la TancadaLH, hacemos un llamamiento a quienes luchan por los derechos de las personas para denunciar conjuntamente esta situación de invisibilidad administrativa.
Existimos. Y por ello presentamos en el Pleno la moción para implementar de manera efectiva el derecho a empadronamiento y por la gratuidad de las tasas de los informes de arraigo social, integración social, reagrupación familiar y renovación del permiso de residencia.

Agradecemos a las personas y colectivos que vienen participando en esta lucha, y también a los grupos municipales que colaboran con nosotros en la presentación de la moción.

Nosotras seguiremos, como no puede ser de otro modo, con esta lucha a pie de calle.



Comunicat de TancadaLH amb motiu de la presentació de la moció en el ple municipal de dimarts 25 de setembre de 2018

Bona tarda,

Us hem convidat per a que conegueu el nostre col·lectiu, posicionament i reivindicacions. I també per a donar-vos a conéixer la moció que presentem en el dia d’avui al ple de l’Ajuntament.
Tancada Migrant de L’Hospitalet som un col·lectiu de persones migrants i de gent solidària davant el conflicte que deriva de la migració. Formem part d’una xarxa de Tancades ubicades a diferents municipis, actualment a: Barcelona, Blanes, Badalona i L’Hospitalet.

En el context global actual ens posicionem clarament pel dret a la lliure circulació de les persones, i per la igualtat de drets i d’oportunitats. I manifestem el greu desequilibri amb la lliure circulació que sí existeix per a les mercaderies i capitals. Fet que s’agreuja des de l’implementació de la Llei d’Estrangeria, que aguditza encara més la diferència d’oportunitats de les persones segons el seu lloc d’origen.

A nivell local denunciem les enormes dificultats que ens trobem diàriament pel que fa a la burocràcia, que ens condemna a una situació de discriminació i invisibilitat administrativa. Una d’aquestes traves es reflecteix en la impossibilitat d’obtenir el padró en cas de no disposar de domicili fixe. Sense el padró no podem accedir a drets bàsics fonamentals, com obtenir la targeta sanitària.
Portem tres mesos establint trobades amb l’Administració. Fins ara l’únic que hem aconseguit d’aquesta, és una proposta de reducció de les taxes de l’informe d’arrelament social i de reagrupació familiar.
No estem demanant assistencialisme, estem reclamant els mateixos drets que les persones nascudes en aquest lloc.

Nosaltres, des de la TancadaLH, fem una crida a aquells que lluiten pels drets de les persones, per denunciar conjuntament aquesta situació d’invisibilitat administrativa.
Existim. I és per això que presentem en el Ple la moció per a implementar de manera efectiva el dret a empadronament i per la gratuïtat de les taxes dels informes d’arrelament social, integració social, reagrupació familiar i renovació del permís de residència.

Agraïm a les persones i col·lectius que vénen participant en aquesta lluita, i també als grups municipals que col·laboren amb nosaltres en la presentació de la moció.  

Nosaltres seguirem, com no pot ser d’una altra manera, amb aquesta lluita a peu de carrer.


viernes, 21 de septiembre de 2018

Manifiesto Gardunya


ENCIERRO CONTRA EL RACISMO Y POR LOS DERECHOS DE LAS MIGRANTES Y REFUGIADAS

Plaza de la Gardunya (antigua escuela Massana, detrás del mercado de la Boqueria), Barcelona.

1. PAPELES SIN CONTRATO
2. NO A LA LEY DE EXTRANJERÍA
3. EMPADRONAMIENTO SIN DOMICILIO
4. NACIONALIDAD SIN EXAMEN
5. SANIDAD PARA TODAS LAS MIGRANTES Y REFUGIADAS
6. DERECHOS PARA TODAS LAS MIGRANTES Y REFUGIADAS
7. DESPENALIZACIÓN DE LA VENTA AMBULANTE
8. CONTRA EL RACISMO INSTITUCIONAL
9. CIERRE DE LOS CIEs
10. NO A LAS FRONTERAS
11. MEDIDAS ESPECÍFICAS PARA EL ABORDAJE DE LA VIOLENCIA MACHISTA EN MUJERES MIGRADAS
¿POR QUÉ NOS ENCERRAMOS?
Exijimos la derogacion de la ley de extranjería, una ley que cruza la vida de las personas inmigradas, obligándolas a pasar tres años de clandestinidad. Para la tramitación y renovación de los papeles exigen un contrato de un año y 40 horas, pero la precariedad de los trabajos es una barrera enorme. Es por eso que las personas inmigradas llevan más de diez años luchando por los papeles sin contrato.
Exigimos una acogida real con todos los derechos, porque las personas solicitantes de asilo y refugiadas sufren un plan que no es de acogida sino de maltrato.
El racismo institucional se hace patente cuando no se otorgan las citas previaspara cualquiera de los tramites de extranjería, lo que dificulta cualquier gestión y puede tener consecuencias muy duras.
Exigimos la Nacionalidad sin examen ya que, después de cumplir los diez años de residencia, se imponen exámenes imposibles de cubrir. Cuando se reciben inmigrantes en el estado español, solo se busca la mano de obra barata, y brazos para trabajar, tanto es así, que ninguna administración tiene programas de alfabetización y estudios para las personas inmigradas en los sábados y domingos. Según datos oficiales, en el 2016 se presentaron un total de 112.183 solicitudes y el año pasado 70.000. De todas estas demandas, ninguna ha recibido respuesta.
Empadronamiento sin restricciones y garantizado. El empadronamiento es fundamental para otros trámites, como la renovación de los permisos de residencia o la atención sanitaria. A pesar de que todas las personas tienen derecho a ser empadronadaslas administraciones no informan de este derecho y se niegan a empadronar a las personas migrantes.
Queremos recordar que el Real Decreto Ley 16/2012, elaborado por el gobierno del PP, modificó nuestro sistema sanitario público, el cual pasó de ser un sistema estatal de salud con cobertura universal a un sistema que deja fuera de cobertura a las personas en situación administrativa irregular.
Los trámites para la Reagrupación Familiar exigen unas condiciones de superficie y habitabilidad de las viviendas que ponen en peligro que las madres y padres puedan reagrupar a sus hijos. Las madres pobres migrantes, viven con el miedo a que la DGAIA acabe llevándose a los hijos para tutelarlos.
Exigimos medidas específicas para la prevención e intervención en violencia machista hacia las mujeres migradas y refugiadas con una perspectiva antirracista. Las mujeres migradas nos queremos libres y vivas, denunciamos un sistema heteropatriarcal, racista y capitalista que nos maltrata, agrede, penaliza y asesina de múltiples formas. Las violencias que enfrentamos no se limitan al ámbito afectivo, están atravesadas por el racismo institucional y social que vivimos cotidianamente.
Exigimos el cierre de los CIEs. La llamada “lucha contra la inmigración ilegal”, uno de los temas recurrentes de la Unión Europea, tiene en la construcción de los CIEs uno de sus principales ejes. Para la UE, la gestión de los flujos migratorios pasa crecientemente por la generalización del encierro y alejamiento de inmigrantes de su territorio. El encierro de inmigrantes está en trance de convertirse en “sistema”, en cuadro básico de la armonización europea para las migraciones.
Denunciamos la vulneración de derechos que se produce en las fronteras, la deshumanización con la que se trata a las personas migrantes. Las fronteras no son ya una línea que divide territorios, sino una zona de control donde se violan sistemáticamente los derechos de las personas con total impunidad. Son espacios de “no derechos” que se han convertido en un gran negocio para las industrias de la guerra a través de las vallas, las tecnologías de vigilancia, las armas… y donde los y las migrantes son despojadas de su condición de personas y convertidas en mercancía.
Por eso, porque hemos comprobado que solo la movilización social puede cambiar esta injusticia , porque recordamos los encierros de las iglesias en los que ganamos los papeles en 2001 y 2005… nos hemos vuelto a encerrar.
Queremos mostrar a toda la sociedad nuestra situación, decirle claramente que si no luchamos todas y todos seguiremos siendo explotadas y discriminadas. Reclamamos la solidaridad porque ahí está nuestra fuerza, la de todas las desposeídas y las que no tenemos más riqueza que nuestra fuerza de trabajo.
NUESTRA LUCHA ES LA DE TODAS Y TODOS

miércoles, 19 de septiembre de 2018

Moció d'empadronament

Moció per implementar de manera efectiva per tothom el dret a l'empadronament i per la gratuidad de les taxes per l'elaboració d'informes d'arrelament social, d'integració social, de reagrupament familiar i renovació del permís de residència

(al Ple de l'Ajuntament, del 25 de setembre de 2018)


(imagen: Pedro Mata - Fotomovimiento)
L'empadronament és l'acte de registrar-se a l'Ajuntament de residència habitual i que determina que aquella persona és considerada veïna d'aquella població. Per part de la ciutadania, el padró és una obligació i un dret. Per la seva banda, l’administració té l’obligació de garantir-ne el seu exercici. Cal tenir en compte que amb la inscripció padronal s’assoleix la condició política de ciutadà de Catalunya (L 2/2003, de 28 d’abril) i aquesta, per tant, és la porta d’entrada a diversos drets considerats bàsics. De l’empadronament depenen l’obtenció de drets i serveis com l’accés al sistema sanitari, al sistema educatiu o la possibilitat de regularitzar la condició administrativa. És per aquest motiu que facilitar la inscripció al padró esdevé una peça clau per evitar condicions de vulnerabilitat de les persones que resideixen al municipi.
L’informe al Parlament 2017 del Síndic de Greuges disposa que “la negativa a inscriure en el padró les persones que, efectivament, hi resideixen habitualment pel sol fet de no poder lliurar un títol d’ocupació no està fonamentada en criteris jurídics. La decisió sobre la inscripció s’ha de basar en la residència efectiva al domicili de l’alta i no en el dret a residir a l’habitatge. Aquest darrer cas implica jutjar qüestions de naturalesa privada que no són competència de l’Administració local. El padró és un registre administratiu en el qual consten els veïns del municipi i reflecteix el domicili on resideixen, amb independència dels drets que puguin correspondre al veí o no pel fet de residir-hi”. 
En la mateixa voluntat, s’expressa la resolució de 4 de juliol de 1997 de la presidenta de l’Institut Nacional d’Estadística i del director general de Cooperació Territorial, per la qual es dicten instruccions tècniques als ajuntaments sobre actualització del padró municipal, quan assenyala que “[... ] la possibilitat que l’Ajuntament demani al veí el títol que legitimi l’ocupació de l’habitatge no atribueix a les administracions locals cap competència per jutjar qüestions de propietat, d’arrendaments urbans o, en general, de naturalesa juridicoprivada, sinó que té com a única finalitat servir d’element de prova per acreditar que, efectivament, el veí viu al domicili que ha indicat”. 
De la mateixa manera, les persones sense domicili fix o sense llar que resideixin al municipi poden ser inscrites al padró municipal si així ho sol·liciten, ja que, malgrat no ser possessors d’un títol de propietat o un contracte de lloguer d’habitatge, poden acreditar la seva residència a través d’altres procediments o actuacions administratives, segons estableix la Resolució de 30 de gener de 2015, de la Presidència del Instituto Nacional de Estadística y de la Dirección General de Coordinación de Competencias sobre gestió del padró municipal. 
L’empadronament d’aquestes persones s’ha de realitzar sense condicionants ni requeriments específics, ja que aquesta pràctica podria incomplir la Llei 7/1985 Reguladora de les Bases del Règim Local, que no detalla restriccions o requisits per fer constar la residència del sol·licitant d’empadronament i no comporta a la ciutadania altres obligacions més enllà de la mera inscripció. 

Per tant, segons detalla l’informe del Parlament de l’any 2010 del Síndic de Greuges, "el padró no és un instrument per combatre les situacions de sobreocupació. Així mateix, la guia de recomanacions de la Taula de Ciutadania i Immigració, que ha rebut el suport de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i de la Federació de Municipis de Catalunya, estableix que “el padró tampoc és un mecanisme de control del parc d’habitatge” i que “demanar altres documents, com la cèdula d’habitabilitat, dipòsits i d’altres dificulta l’empadronament i, per tant, va en detriment dels objectius del padró”.
Atès que l’Ajuntament de l’Hospitalet va aprovar, a data d’abril de 2017, una moció en la qual es reconeixia la figura de l’empadronament sense domicili fix o sense suport documental sota la fórmula de ‘domicili fictici’.
Atès, no obstant això, que el testimoni d’entitats, assemblees i col·lectius de persones migrades de l’Hospitalet de Llobregat assegura que encara hi ha persones que es troben amb  problemes administratiu per a gestionar el seu padró al municipi de l’Hospitalet per casuístiques derivades en moltes ocasions amb el marc de restriccions de la llei d’estrangeria d’àmbit estatal i/o per motius socioeconòmics. 
Atès que l’Ajuntament, a l’any 2016  va expressar “el seu compromís amb polítiques que garanteixin la inclusió i el desenvolupament social digne de les persones migrades a Catalunya i comprometre’s com administració local a aplicar mesures contra el racisme, la xenofòbia, la LGTBIfòbia i la violència masclista” i també “la defensa d’aquest Ajuntament al dret a la lliure circulació de les persones, tal com queda recollit a l’article 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans” (moció adhesió manifest Casa Nostra Casa Vostra).
Atesa la vigència de ‘l’ordenança fiscal  núm. 2.18: ‘reguladora de la taxa per l’elaboració d’informes d’arrelament social, d’integració social, de reagrupament familiar i renovació del permís de residència’ que estableix taxes municipals amb preus de 60,5 i 105,05 euros per cadascú dels informes demanats. 
Atès que aquestes taxes són un element de discriminació econòmica, degut al seu elevat import i a la seva obligatorietat per accedir a drets socials, essent majoritàriament els i les veïnes demandants dels informes, classes populars i treballadores. 
Atès la Resolució 17/XI del Parlament de Catalunya, sobre la situació d’emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat d’una resposta institucional de març de 2016, en la qual es recull a l’apartat XII de regulació d’estrangers: 
d) Instar les administracions locals, en virtut de la legislació vigent, a llevar els obstacles a l’empadronament efectiu de totes les persones que habiten als diferents municipis i a facilitar i promoure aquest empadronament, més enllà de les condicions de residència o de la situació administrativa d’aquestes persones.

e) Suprimir les taxes establertes per la Generalitat per als informes d’arrelament que en depenen, i instar la resta d’administracions a adoptar la mateixa mesura de facilitació dels tràmits d’estrangeria.

El Ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, a proposta dels grups municipals d’ICV-EUiA-Pirates, ERC i CUP-Poble Actiu, acorda: 

PRIMER.- Facilitar l’accés al padró i l’emissió dels certificats que hi van associats, sense cap mena de restricció, atenent al què disposa la legalitat vigent:

A) El títol de propietat o contracte de lloguer de l’immoble és recomanable però no imprescindible per a la tramitació del padró, tal i com regula el Reial decret 1690/1986. 

B) Incloure els diferents títols, documents, gestions i actuacions administratives que permeten acreditar domicili o residència al municipi en la tramitació de l’empadronament, més enllà dels documents de títol de propietat o contracte de lloguer de l’habitatge:
● Persones sense domicili fix o sense sostre. Entenent com a supòsits en els quals es pot aplicar un domicili fictici municipal o en el seu defecte el d’una entitat o ONG, com adreça de referència del padró, quan es tracta de: 
Persones amb passaport o document identificatiu vigent, i sense document acreditatiu del domicili al seu nom  que viu/ocupa una casa, i tenen voluntat de transitorietat

Persones amb passaport o document identificatiu vigent, i sense document acreditatiu del domicili al seu nom que viu/ ocupa una casa, quan: 
La persona titular de l’edifici no vol facilitar cap acreditació ni autorització, ni permet inspeccions municipals per comprovar la residència de qui demana el padró
La persona que es vol empadronar no vol facilitar la localització del seu domicili

Viu en una pensió on NO permetin l’empadronament

Persones amb passaport vigent, itinerant, que viu en un infrahabitatge, sota un pont, a un caixer, amb el supòsit raonable de què no hi poden arribar les comunicacions. 

Persones sense passaport vigent, però que puguin presentar algun altre document acreditatiu de la seva identitat o de l’inici dels tràmits de recuperació del passaport amb el seu consolat. 

● Persones en situació d’ocupació. Per a la comprovació de la veracitat de les dades relatives a la residència quan no hi hagi un títol que n'avali l'ocupació, l’informe Parlament 2017 de la Sindicatura de Greuges recorda que el gestor municipal pot: 
a) acceptar altres documents (p. ex. factures de subministraments) 
b) demanar un informe a la policia local o 
c) fer-hi inspeccions a partir de les quals, si es confirma que el veí hi viu, l'haurà de donar d'alta en el padró.

SEGON.- Impulsar un manual d’ús del tràmit del padró, per tal de sistematitzar el treball i assegurar resultats homogenis per a la totalitat de tràmits relatius al Padró Municipal d’Habitants al llarg del temps i per les diferents persones que intervenen en aquest procés. Aquest manual s’atindrà -i garantirà- els criteris establerts al Reglament de Població i Demarcació Territorial i la Resolució de 16 de març de 2015 i la seva elaboració hauria de seguir un procediment d’incoació de l’expedient, constitució de la comissió redactora, aprovació inicial del text pel Ple, exposició pública, aprovació definitiva i publicació al BOP, amb l’objectiu d’esvair tots els dubtes. Aquest manual es farà amb la participació d’entitats, col·lectius i associacions veïnals de la ciutat i difondrà entre les entitats del sector i agents socials del municipi. 

TERCER.- Donant compliment a la Resolució 17/XI de març de 2016, del Parlament de Catalunya, i amb l’objectiu d’aplicar els canvis a l’any 2019, iniciar, en el termini més curt possible, els tràmits per a la modificació de l’ordenança fiscal de l’Hospitalet de Llobregat núm. 2.18 reguladora de la taxa per l’elaboració d’informes d’arrelament social, d’integració social, de reagrupament familiar i renovació del permís de residència. Aquesta modificació comportarà l’eliminació de les taxes, garantint la gratuïtat dels informes demanats, mitjançant la fórmula d’eradicació de les taxes o mitjançant bonificacions del 100% del seu import.

QUART.- Donar trasllat dels següents acords a la Casa de la Reconciliación de Can Serra, a l’assemblea de la tancada de persones migrades de l’Hospitalet de Llobregat, a ‘Papers per a totes’, a ABD-Comunitat Activa, Càritas,  Mujeres Pa’lante, a les delegacions locals, o en el seu defecte comarcals, de CCOO, UGT, CGT, CATAC, CNT, COBAS, a l’Assemblea Local de Creu Roja a l’Hospitalet, a l’Associació Solidària la Llumeneta, a l’Associació Cultura Tretze, a la Fundació Akwaba, a l’Associació Educativa Itaca, a l’assemblea Social 15-M; Guinardó- Can Baró, i les entitats que consten al Registre municipal d‟entitats, dins de la categoria: “Religioses – Moviments Religiosos” i a les que consten dins de la categoria: “Entitats Socials – Interculturalitat” i “Entitats Socials - Auxili, Drets Humans, Tercer Món”.


Asamblea Extraordinaria


Comunicado Asamblea Extraordinaria Tancada LH
referente a la moción del Pleno de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat
del 25 de setiembre de 2018


La Tancada L’H llevamos tres meses reivindicando los derechos más básicos de las personas migradas, entre ellos el Padrón Sin Domicilio, y la eliminación de las Tasas de Arraigo Social y Reagrupación familiar, que quedan recogidos en el texto de la moción. En este tiempo hemos desarrollado diferentes actividades de visibilización de estos puntos, dado que en esta ciudad siguen siendo papel mojado.

El pasado julio y en asamblea, decidimos llevar estos temas como moción al Pleno como otra herramienta más de esta lucha y como altavoz de una campaña de defensa de los derechos de las personas migradas, que va más allá de la presentación de esta moción.
Para este fin, hemos contado con la colaboración de aquellos grupos políticos que en este tiempo han mostrado su apoyo a nuestras acciones y reivindicaciones. Tras la  reunión con estos para ultimar el texto de la moción, se decidió invitar a adherirse a esta al resto de grupos políticos; decisión que por falta de tiempo no se había tratado en asamblea y que posteriormente nos generó un debate.

Después de tratarlo en asamblea, hemos decidido que la moción únicamente sea defendida por los tres grupos políticos co-firmantes iniciales CUP-PA, Canviem, y ERC.

Exigimos que todos los partidos políticos sean coherentes con los compromisos que decidan adquirir respecto a estos temas. Y que estos no sean sólo palabras o meras cortinas de humo, sinó que permitan posibilitar respuestas dignas a las demandas expresadas.

Nosotras seguiremos, como no puede ser de otro modo, con esta lucha a pie de calle.


16 de setiembre de 2018
Tancada Migrant LH




comunicado_fin_actividad

COMUNICADO:  FINALIZACIÓN ACTIVIDAD DE TANCADALH El colectivo TancadaLH realizamos nuestra última asamblea el 26/03/2019. En ella, decidim...